La dependència en persones grans és una de les màximes preocupacions, tant de familiars com de professionals.

Saber el grau de dependència no sols ajuda a determinar l’ajuda que podem tenir de la Llei d’Autonomia Personal, sinó a definir quin tipus d’atenció i ajuda necessita l’ancià.

Per a poder valorar aquest grau de dependència existeixen diverses escales de valoració. Avui veurem l’índex de Barthel, que mesura l’ajuda que precisem per a realitzar les activitats de la vida diària (AVD).

Què són les AVD?

Les activitats de la vida diària són aquelles accions quotidianes, diàries i relacionades amb la nostra higiene, cura personal, mobilitat i que comporten un enteniment i una execució senzilla.

Les tasques de les quals parlem són el menjar, beure, vestir-se, deambular, moure’s, control d’esfínters, usar l’excusat, etc.

No totes les activitats de la vida diària són iguals, i per tant existeix una classificació.

La classificació de AVD

Hi ha tres tipus d’activitats de la vida diària, cadascuna te una funció i una orientació diferents. Depenent de quina i en quin grau es veu alterada, ens indica un tipus de dependència diferent. Mitjançant la valoració es determina el nivell de dependència.

Els tres tipus són els següents:

  • Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD): són universals i vinculades a les necessitats bàsiques de l’ésser humà com la higiene, el menjar, vestir-se, etc. Es realitzen diàriament i de manera automàtica.
  • Activitats instrumentals de la vida diària (AIVD): aquest tipus d’activitats comporten un major biaix cultural i estan influenciades per l’entorn. Fer-les comporta a una altra acció i, per tant, suposen una major complexitat tant cognitiva com motriu. Parlem de trucar per telèfon, comprar, conduir, etc.
  • Activitats avançades de la vida diària (AAVD): són prescindibles per a la independència de la persona, però permeten a la persona desenvolupar el seu paper en l’entorn. Totalment relacionades a l’estil de vida de la persona. Parlem d’educació, treball, oci, rol en els grups, etc.

En aquest article ens centrarem en les activitats bàsiques de la vida diària, pel fet que la seva valoració ens permet saber de manera directa si el nostre familiar precisa d’ajuda i de quanta ajuda.

Com dèiem, l’eina de valoració serà l’índex o escala de Barthel. Vegem en què consisteix.

L’índex Barthel de ABVD

L’índex o escala de Barthel és l’instrument més utilitzat per a determinar el nivell de dependència en les activitats de la vida quotidiana, com ara la higiene personal, anar al lavabo, desplaçar-se, menjar, vestir-se, control d’esfínters, ús d’escales o maneig de les cadires de rodes.

És una escala molt fiable, intuïtiva i fàcil d’interpretar, donant una visió molt ajustada de les necessitats de la persona en els seus quefers quotidians, enfocant bé quina és l’ajuda precisa i necessària per a una bona qualitat de vida.

La forma d’avaluació ens permet fer-ho tant de manera directa com de manera indirecta, pel fet que ho podem fer per observació directa de com realitza les activitats la persona, o bé per entrevista amb ella i els seus familiars.

Per a valorar cada funció o activitat de la vida diària bàsica, es donen o bé 0 punts, o 5 o 10 punts segons sigui incapaç, precisi ajuda o sigui del tot independent.

Són 4 els nivells de dependència que l’escala de Barthel ens ofereix: lleu, moderada, severa i total. Vegem com és la puntuació de cada nivell i el que pot arribar a significar.

Dependència lleu segons l’escala Barthel

ÍNDEX D’AUTOCURAIndependènciaAmb ajudaDependència
1. Beure d’un got400
2. Menjar600
3. Vestir-se de cintura per a dalt530
4. Vestir-se de cintura cap avall740
5. Col·locar-se pròtesi o aparell ortopèdic0-20
6. Neteja personal500
7. Rentar-se o banyar-se600
8. Control orina1050
9. Control femta1050
ÍNDEX DE MOBILITATIndependènciaAmb ajudaDependència
10. Asseure’s i aixecar-se de la cadira1570
11. Asseure’s i aixecar-se de l’excusat630
12. Entrar i sortir de la dutxa100
13. Caminar 50 metres sense desnivell15100
14. Pujar i baixar un tram d’escales1050
15. Si no camina: mou la cadira de rodes500

Una persona que tingui un nivell de Barthel de 100 ens indicarà que és una persona totalment autònoma i independent, així com si la puntuació aquesta entre 99 i 91, la persona precisa d’una mínima, molt mínima supervisió.

Parlem de dependència lleu quan la puntuació es comprèn entre els 90 i 75 punts. Estaríem davant una persona que precisa d’alguna ajuda en algun aspecte de les activitats de la vida diària.

Un exemple clar és una persona que ha sofert un accident i no es pot desplaçar per si mateixa, però en canvi és autònoma per a la resta de funcions.

Dependència moderada

Parlem de dependència moderada en una persona que puntua en l’escala de Barthel entre 75 i 50 punts. Tenim davant a una persona que precisa de més ajuda i, concretament, en més d’una activitat del dia a dia.

Dependència severa segons l’índex Barthel

Es considera que una persona sofreix una dependència severa quan en l’escaldi Barthel puntua entre 50 i 25 punts. A més de precisar més ajuda, la seva vida diària es veu del tot alterada pel fet que la seva dependència és en la majoria d’activitats quotidianes.

Dependència total

Es considera que una persona anciana pateix una dependència total quan la seva puntuació en l’escala de Barthel es troba entre 25 i 0 punts. Estem davant un ancià que precisa d’ajuda per a totes les activitats de la vida diària, ja sigui anar al bany, rentar-se, vestir-se, desplaçar-se o canviar de posició, o, per exemple, passar de la cadira al llit.

Com podem veure en aquest article, la puntuació de l’escala de Barthel ens és de gran utilitat per a poder determinar com de dependent és una persona i poder ajustar no sols el tractament sinó també el tipus d’ajuda que necessita.

En MGS Seniors comptem amb un equip multidisciplinar per a cuidar de persones grans que comprenguin tots els graus de dependència. Posa’t en contacte amb nosaltres i et resoldrem tots els dubtes que puguis tenir